XXIII
Cristina Peri Rossi

XXIII
euskaratzailea: Maria Oses
armiarma.eus, 2022

 

Eta kazetari bat etorri zen ez dakit nondik

galdetzera ea zer zen deserria guretzat.

 

Ez dakit nongoa zen kazetaria

baina sartzen utzi nion hala ere.

Gela heze zegoen hotz zegoen

bi egun ziren mokadurik jaten ez genuela

ura eta ogia ez besterik

gutunek berri txarrak zekartzaten Beste Aldetik

«Zer da deserria zuretzat?» esan zidan

«Alicia bost aldiz bortxatu zuten

eta txakurretara bota zuten ondoren»

Ondo entrenatuta,

militarren txakurrak

animalia sendoak

egunero jaten dute

egunero egiten dute larrutan,

neskato ederrekin emakume ederrekin,

errua ez da txakurrarena,

badakizu

txakur sendoak,

militarren txakurrak,

egunero jaten dute,

larrutan egiteko emakumerik ez zaie falta

«Zer da deserria zuretzat?»

Dirua emango diote artikuluagatik ziurrenik,

guk egunak daramatzagu jan gabe.

 

«Kementsu diraugu, lagun, kemenak bizirik dirau»

atzamarrak hautsita ere, kementsu gaude, lagun,

emakumea bortxatuta ere, kementsu diraugu, lagun,

ahizpa desagertuta ere, kementsu gaude, lagun,

bi egun dira kemena baino jaten ez dugula,

kemen bizia, lagun,

«Esadazu zer den deserria zuretzat»

 

Deserria kemena jatea da, lagun.

 

 

XXIII

Y vino un periodista de no sé dónde / a preguntarnos qué era para nosotros el exilio. // No sé de dónde era el periodista, / pero igual lo dejé pasar. / El cuarto estaba húmedo estaba frío / hacía dos días que no comíamos bocado / sólo agua y pan / las cartas traían malas noticias del Otro Lado / «¿Qué es el exilio para usted?»  me dijo / «A Alicia la violaron cinco veces / y luego se la dejaron a los perros» / Bien entrenados, / los perros de los militares / fuertes animales / comen todos los días / fornican todos los días, / con bellas muchachas con bellas mujeres, / la culpa no la tiene el perro, / sabeusté / perros fuertes, / los perros de los militares, / comen todos los días,  / no les falta una mujer para fornicar / «¿Qué es el exilio para usted?» / Seguramente por el artículo le van a dar dinero / nosotros hace días que no comemos. // «La moral es alta, compañero, la moral está intacta» / rotos los dedos, la moral está alta, compañero, / desaparecida la hermana, la moral está alta, compañero, / violada la mujer, la moral sigue alta, compañero, / hace dos días que sólo comemos moral, / de la alta, compañero, / «Dígame qué es el exilio, para usted» // El exilio es comer moral, compañero.

 

XXIII
Cristina Peri Rossi

XXIII
euskaratzailea: Maria Oses
armiarma.eus, 2022