Gaurko argiak, mendebal arraro berriarenak

gaurko belaontzi garaia gobernatzen duen eguzki zutarenak,

heriotzazko izotzarekin zauritzen du nik alferrik

setakeriaz pentsatutako zoriontasun arina,

gogorki borrokatua arrazoi ororen kontra,

azken urrearen ezusteko labanarekin.

Hotz ziurra barneratzen da, zorroan sartu

eta kolpetik bilakatzen da, basoaren beldur zabaletik,

hasperen egiten ez duen zelaira, bide geldiaren haizete

ilunera, zehaztasuna, harmonia perfektu hura

argitasunetik harago. Gauaren izen itxiak.

 

 

 

        GAU

 

        La llum d’avui, del nou ponent estrany

        del sol dret al govern de l’alt veler d’avui,

        fereix de glaç de mort la lleu felicitat

        pensada en va per mi molt obstinadament,

        lluitada durament contra tota raó,

        amb el coltell sobtat de l’últim or.

        Penetra el fred segur, s’ajustava en la beina

        i de cop esdevé, per l’ampla por del bosc,

        al camp que no glateix, al fosc torb del camí

        parat, exactitud, aquell perfecte nombre

        enllà de la claror. Closos noms de la nit.