Karlos Noblearen hilobia
Salvador Espriu

1965
euskaratzailea: Aritz Galarraga
armiarma.eus, 2013

 

Iruñera nator,

non ez dudan euskarazko solasik entzuten,

Karlos ikusi nahi dudalako

bere harzurizko ohean.

 

Ondo-ondoan, erreginak

harekin batera egiten du lo

heriotza bare berdina.

 

Gizon gaizto batek sorrarazia,

printze noblea izan zen.

Zer geratzen zaigu gaur, ordea,

bere egintza eta hitzetatik?

Hilobi hau besterik ez.

 

Inguruan,

handios, segizio bat

betirako negarrean.

Batzuetan, eguzki amiñi batek,

leiho garairen batetik

jaitsiz agian,

lagun ere egiten du.

 

Ibaian zehar, hain galai

ur ertzean

hazten diren zuhaitzek

esaten dizkiote haizeari, ez inori,

izen zahar ezabatuak.

 

 

 

        LA TOMBA DE CARLES EL NOBLE

 

        Vinc a Irunya,

        on no sento parlar basc,

        perquè vull veure Carles

        al seu llit d’alabastre.

 

        Ben al costat, la reina

        dorm amb ell una mateixa

        serena mort.

 

        Engendrat per un home pervers,

        ell fou un noble príncep.

        Què ens queda avui, però,

        dels seus fets i paraules?

        Només aquest sepulcre.

 

        Tot a l’entorn,

        sumptuós, un seguici

        per sempre plora.

        A vegades, una mica de sol,

        baixant potser d’alguna

        de les altes finestres,

        també acompanya.

 

        Al llarg del riu, els arbres

        que creixen tan esvelts

        arran de l’aigua

        diuen al vent, a ningú,

        els vells noms esborrats.

 

Karlos Noblearen hilobia
Salvador Espriu

1965
euskaratzailea: Aritz Galarraga
armiarma.eus, 2013