Konspirazio moduko batean dabiltza objektuak gaur,

hodeien kimika ziurgabea bilakatu da,

autopistako argien kolore zekenek

hauts zurizko zeru bat apurtzen dute.

Euritan doa trena

paisaia josten duen jostorratza bailitzan.

Geldi, begietara begiratzen dugu elkar

orduko berrehun kilometroko abiaduran

eta astiro muxukatzen dugu elkar

zuririk zikinenaren baitan.

Bitartean, geure irudiek,

leihoan enmarkaturik,

berriz bisitatuko ez ditugun

geltokien argiak inarrosten dituzte.

 

Eta geldirik bagoaz

jadanik ez garela sentitzearen jabaltasunean.

 

 

Alta Velocitat

Avui hi ha una certa conspiració en els objectes,/ la química dels núvols s'ha tornat incerta,/ els colors avars dels llums de l'autopista/ trenquen un cel de pols blanc./ El tren camina la pluja/ com una agulla que cus el paisatge./ Immòbils, ens mirem als ulls/ a dos-cents quilòmetres per hora/ i ens besem lentament/ dins del blanc més impur./ Mentre, les nostres imatges,/ emmarcades per la finestra,/ bateguen la llum de les estacions/ on mai tornarem a aturar-nos.// I ens movem immòbils/ en la quietud de sentir que ja no som.