Estera gorriak, jainkosa babesle,

gure neguen domeinuak markatzen ditu,

sofa, manta, pilatutako liburuak;

ostirala aterpe barruan,

baretasun gardenak, fluktuatzaile,

urrundu egiten gaitu beti ezeren zain dabiltzan gure gorputzez,

eta arreta kafeetan jartzera garamatza,

Grappelliren musikan,

beste egongle batetik begira ditugun

Shirley MacLainen begi tristeetan,

neure burua zure magalean pausatuta,

Pavese irakurtzen dudan bitartean,

eta zure esku musikala

nire bizkarra goxo tekleatzen,

eta elkarri azaltzen diogu espero gabeko musuen traszendentzia,

abandonuarena,

gauzen sekuentzia zehatzean gaudela jakitearena.

Kanpoan, unibertsoa anabasan.

 

The living room

L'estora vermella, deessa protectora,/ senyala els dominis dels nostres hiverns,/ sofà, manta, llibres amuntegats;/ divendres dins del refugi,/ una calma transparent, fluctuant,/ ens allunya dels nostres cossos sempre expectants,/ i ens concentra en els cafès,/ en la música de Grappelli,/ en els ulls tristos de Shirley MacLaine/ mirant-nos des d'un altre living room,/ l'encaix del meu cap sobre la teva falda/ mentre llegeixo Pavese,/ i la teva mà musical/ teclejant-me suaument l'esquena,/ i ens mostrem la transcendència dels petons desprevinguts,/ de l’abandó,/ del saber-nos en la seqü.ncia exacta de les coses./ Fora, l’univers desencaixat.