Zubi gainean bi aterki sortzen dira.

Geltokiaren irudia ikusten dut

leihoan margotuta.

Bi gorputz nekatu, triste, gelditu,

eta, apal, elkarren begien bila dabiltza:

— Faltan bota zaitut…

— Nik ere bai…

Aterkipean

poliki mugitzen dituzte ezpainak,

oso poliki,

elkar muxukatu bitartean.

Hotz egiten du kanpoan.

 

Ekaitza beti da oroitzapena baino leunagoa.

 

 

Panoràmica sobre el pont

Dos paraigües es creuen sobre el pont./ Contemplo la imatge des de l'estació/ dibuixada dins la finestra./ Dos cossos cansats, tristos, s'aturen/ i es busquen els ulls discretament:/ — T’he trobat a faltar .../ — Jo també .../ Sota el paraigües,/ mouen lentament els llavis,/ molt lentament,/ mentre es besen./ Fora fa fred.//La tempesta sempre és més suau que el record.