I

 

Nola maite dudan zure azentua,

beroa dakar eta platanondoen gerizpera narama,

terraza eguzkitsuetara,

palmeradun patioetara,

eta urruntzen nau begiak higatzen dizkidan

laino hotz honetatik,

aurreikusterrez eta triste

erdigunean bizitze honetatik,

abuztuko negu honetatik.

Telefonoa jasotzen dudanean

eta zure azentua sentitzean

hodei zuriak ditut

eta plazetako iturrietan bainatzeko gogoa sartzen zait,

saihestu beharreko desorden berri, delitu eta bizioak ditut,

eta faltan botatzen zaitut, nola botatzen dituzten faltan gorputzek bilatu zituzten lehen eskuak,

zure ahotsak festa betean nabigatzen nauen bitartean.

 

Eta hain justu zure kaleetan,

zure pazientzia gutxiko zinemetan,

hor izan nahi dut ahul,

eta horra itzuli azken hitzak jokatzera.

 

II

 

Baditu bere samurtasunak

zirkulutik kanpo bizitzeak,

konpasaren mugez harago,

gramaje goxoaren

tarte zuriaz kanpo.

Kanpotik ikusitako hitz bakoitzean

begi bizi bat dago

bideak kuestionatu eta aldatzen dituena

eta ibilgaitzago bihurtzen dituena;

hautsa asaldatzen duen

esku urduri bat.

 

Hiltzea zailagoa da

beti erdigunean bizi izan bazara.

 

 

III

 

Plaza bat dago

eta bertatik abiatzen dira zentru guztiak:

jainkoei jaurtitako galdera ziurgabeak bailiran

zerura jaurittako piloten parabolak,

eskolarako bidea,

hiriko uda egun elastikoak,

zinema saio dobleak,

Martini kopetako amodioa,

hautsontzietako zigarreta hilak,

beldur izatera itzultzeari beldurra,

ehorzketetako lagunak biribilean.

 

Esferikoak gara;

konstelazio lausoak,

auzo-planetak.

 

Perifèries

I/ Com m'agrada el teu accent,/ em fa calor i em porta sota els plataners,/ a les terrasses solelloses,/ als patis amb palmeres./ Com m'allunya d'aquesta boira freda/ que em desgasta els ulls,/ d'aquest viure en el centre,/ previsible i trist,/ d'aquest hivern d'agost./ Quan despenjo el telèfon/ i sento el teu accent/ tinc núvols blancs/ i ganes de banyar-me a les fonts de les places,/ tinc nous desordres, delictes i vicis per franquejar,/ i t’enyor com els cossos enyoren les primeres mans que els buscaren,/ mentre la teva veu em navega per dins en una festa.// I és en els teus carrers,/ en els teus cinemes impacients,/ on vull ser vulnerable,/ tornar a jugar les darreres paraules.// II/ Viure fora del cercle,/ més enllà del límit del compàs,/ fora el marge del blanc/ de suau gramatge,/ té les seves tendreses./ Hi ha un ull intens/ en cada paraula vista des de fora/ que qüestiona i gira els camins,/ i els torna menys transitables,/ una mà inquieta/ que bressola la pols.// Morir deu ser més difícil/ si sempre has viscut en el centre.// III/ Hi ha una plaça/ i tots els centres surten d'aquí:/ les paràboles de les pilotes xutades al cel/ com incertes preguntes llançades als déus,/ el trajecte a l'escola,/ els dies elàstics de la ciutat a l'estiu,/ les sessions dobles de cinema,/ l'amor dins les copes de Martini,/ els cigarrets morts als cendrers./ la por de tornar a tenir por,/ els cercles d’amics en els enterraments.//

Som esfèrics;/ constel·lacions difuses,/ planetes de barri.