Ilargi Harri batekin itzali dut sartaldeko azken argia ur barruan.
Kolpeak hautsi du arrats guztia, kristalaren presondegi meheak.
Bertatik ateratzen dira argitasunezko esku zabalak. Artasorotik, zuhaitzik zuhaitz jaisten dira, gailur haien isiltasun entzunetik, biluzik, astiro zabaldua oso, begiratzen dudan gaua.
ILARGUI
Amb una pedra apago l’últim llum de ponent dintre l’aigua.
El cop trencava tot el vespre, les primes presons del vidre.
En surten amples mans de claror. Baixaven, pel moresc, d’arbre en arbre, de l’escoltat silenci d’aquells cims, despullada, molt lentament estesa, la nit que miro.
Ilargi |